AI, MESTRE JORDI SARSANEDAS PARTEIX DE VACANCES!

La notícia, no per esperada, és brutal.
Em sent un poc més orfe.
Estimava Sarsanedas com a amic i com a escriptor: com a poeta.

M’he passat una bona estona llegint els seus versos, recordant-lo.
Llegesc la seva veu viva: aquí.

PETIT MONUMENT A JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Planerament invoco el teu fantasma
amb mots planers dels versos que ens deixares
quan caigueres al clot de la teva esperança.
No per inflar els meus d’una noble bufera
et dic de tu, sinó com als companys.
Sóc vell com la teva mort,
sóc jove com la teva vida.
Un mestre, tu no ho ets. Els doctes (reverència!)
t’assenyalen vergonyes amb les busques d’acer,
i qui els contradiria?
Però vares donar una llum a la gent,
però vares tocar-la d’una llum a la cara
que s’ha fet veritat,
i la nostra ciutat
no fóra ben bé la d’ara,
si no haguessis parlat dels carrers de l’esclat
del bon dia que fa,
de l’encant de les feines.
Fa anys que vas morir. I ara estic content
del teu fantasma jove.
Així puc anar amb tu sense cap compliment
pels camins i els treballs d’aquesta primavera
que és la vida i la mort eternament.
El rovell s’ha menjat l’esfera del cafè
que l’adroguer voltava, i el foc de Sant Joan
els grans cistells de vímet.
Passen cotxes enormes com vaixells de platxeri
i d’altres menudets com esclops d’alumini.
Al port hi ha noves llums, de nit, i dues torres
de ferro.
Ja són velles, les torres, ja cauen.
Fa tant que tu ets mort, i han passat tantes coses!

Però encara
que l’irradiador del port tingui ara radar,
són iguals les gavines,
i els vestits lluminosos de les noies d’estiu,
i els besos a la gorja,
i els colors de les hores que llisquen pels carrers,
i el groc de les taronges,
i tu que amb nosaltres veus
com és bo tot:
i la Vida
i la Mort.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *