No tenc temps d’escriure perquè toc aquesta nova era amb els cosssos de les persones que estim. Després de la feta, de l’expulsió del mal, em va pegar una toquera forta d’alegria, d’incredulitat, de joia, de sorpresa, de fuitor, de desfici, de serenitat magnífica… Això, sobrevol aquestes fetes que fan que el mal se’n vagi fora, i la seva criança, al·leluia!
Ara vendran temps de nous diàlegs amb velles veus i empelts frescs i debats i treball i dies durs però il·lusionats en el nou món, en la nova terra, en el nou cel, en la nova forma de viure més humanal, menys màquinitzada, amb els pobres un poc més rics i els rics un poc més pobres. Civilització, justícia, drets humans, urgències humanes seran mots fets cosa, perquè els que comandaran tendrà el maleït power en precari.
Gràcies a l’associació d’escriptors en llengua catalana per publicitar aquesta Plagueta de bord, que ha començat una Renaixença fa molt poc després d’una greu sequera, això m’estimula i em dóna cent cavalls de força!!!
Gràcies, també als germans lectors dels mil i un sexes de l’esperit, que us passau les meves paraules davant els ulls!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!