Fa dies que ho pensava. No puc tenir obert un blog i no escriure-hi. Per això avui quan estava dins l’encantament d’un crepuscle rosa i negre he pres la decisió. Encara que no tengui comentaris, encara que no tengui lectors, encara que escrigui damunt l’aigua, encara que quan prem les tecles senti el monòleg de la meva solitud ardent, escriuré aquí, a la meva estimada Plagueta de bord. Dit i fet!
I penjaré contes. I articles i diaris i vida escrita!!!
ENDAVANT EL PLOMÍ I LA TINTA!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!