Encara duc el cos i l’esperit plens d’aquesta felicitat tranquil·la que vaig viure dotze hores seguides a Barcelona: a l’aeroport quan arribàrem amb quatre amics amb camisetes vermelles i el tram 29 de la via on ens havíem apuntat des de Mallorca.Una felicitat tranquil·la que vaig viure dins l’aerobus cap a la Plaça de Catalunya. Una felicitat tranquil·la quan ens mesclàrem amb aquella maror humana amb camisetes vermelles, grogues , vesits d’estiu, calçons curts, americanes executicves i un llarg etcètera que baixava la Porta de l’àngel per avall. Una felicitat tranquil·la quan arribàrem pel barri gòtic fins al fossar de les Moreres ple de gom a gom. una felcitat tranquil·la davant el Born petat de gent on no poguérem entrar per no fer una cuassa. Una felicitat tranquil·la al Museu d’Història de v+Catalunya devora la mar on pujàrem al capcurucull per veure el port, Montjuïc i la ciutat tota des de l’aire. una felicitat trtanqyil·la quan dinàrem al Merendero de la Mari una paella pelada de marisc comentant la feta. Una felicitat tranquil·la quan férem amb metro els viatges per davall la ciutat fins que arribàrem a la Sagrada Família, Una felicitat tranquil·la quan arribàrem al nostre lloc de la ve: Diagonal-Sicília i ens col·locarem al nostre lloc. (continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!