Sense un passeig diari seria mort.
Caminar entre terres de call vermell, parets seques, boscs amb xiulos de cigales, garroverars verdíssims i figueres de moro que inflen és una delícia.
Capaltard. Quan els grins comencen a refilar com els sebel·lins i formen un cor de cambra sensacional.
Menj les primeres mores devora el camí del Jardí d’en Ferrer. Són morades, plenes de granissons, molt dolces. Em deixen els dits tots tacats i les mans esgarrinxades. Devora una paret de pedra seca hi ha un llessaminer que m’entabana.
Torn pel camí de Passatemps i pens salvar tots els instants de la desaparició.
Les vinyes fan remor de pàmpols i la lluna és mitja tallada de meló refulgent en un cel quasi negre, acarabassat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!