Davall un lledoner de dos-cents anys i més de dotze braços hem fet una festa de l’amistat, de la paraula i del record per l’amiga de la qual estotjàvem les seves cendres.
Si ella hagués arribat en aquell moment d’un dels seus viatges íntims i mundials s’hauria apuntat a la festa.
N’Antònia Rei viu en aquests mots.
Cal fer molts de records dels morts de fresc.
Cal no deixar-los dormir.
Cal ressuscitar-los per dedins i donar-los vida.
N’Antònia és aquí.