19 d'abril de 2014
Sense categoria
0 comentaris

REGELLESC GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ

Quan mor un escriptor el millor “in memoriam” és rellegir-lo- Fer-lo viure en la seva lletra viva.
—————————————————
Per això he agafat Memoria de mis putas tristes i m’he posat a llegir. Gràcies, Gabo, per la teva escriptura!

UN LLIBRE DE SAMURAIS I UNA CONTRASENYA. He perdut una mala fi de temps per posar en ordre la meva contrasenya del correu electrònic. Primer de tot he rebut una comunicació de sant Google en què em comunicaven que algú havia intentat entrar al meu compte de correu. Després de tota una sèrie d’operacions he sabut que l’invasor, el hacker, era d’un país que no conec i que té nom ucrònic: Kalashar. He decidit que, com em recomanava el meu sant protector, barataria la contrasenya. Després d’un altre fotimer d’operacions en què fins i tot he hagut de recordar el nom de la meva primera professora de literatura (donya Joana del col·legi Ramon Llull de Manacor, a la qual no podré agrair tot quant va fer per catalitzar la meva carrera d’escriptor. Fins i tot qualificar de «cursi» alguna de les meves redaccions. Des de llavors vaig agafar un al·lèrgia terrible a la cursileria i així no he caigut en paranys en els quals han caigut alguns companys de la dita generació dels setanta que no anomenaré ni en presència del meu advocat.), dic, després de punyir en tota una sèrie de llocs he trobat la plana on deia que posàs l’antiga contrasenya i després la nova i després que tornàs a repetir la nova. Quan he acabat tot aquest fester he anat a l’inici de sessió i he posat la contrasenya nova de trinca. I quina no ha estat la meva decepció quan la màquina no l’ha reconeguda com a bona. L’he esborrada i l’he tornada a repetir però la màquina ha dit que ca, barret i que tornàs a començar de bell nou tot aquell feiner informàtic esgotador. I al final he aconseguit entrar al meu correu. Fi de la pel·lícula. Ara vull recomanar un llibre que m’ha entretingut molt. El gran espejo del amor entre hombres (Satori Ediciones) d’Ihara Saikaku. La traducció, que em sembla estupenda, és de Carlos Rubio i Akiko Imoto. Rubio en un esplèndid pròleg ens dóna indicacions per passar més gust amb el llibre. Ihara Saikaku va néixer a Osaka en el si d’una família acomodada de comerciants. De petit va començar a escriure poesia. Després es va dedicar a la prosa, que quedà impregnada d’aires poètics. Es dedicava a un entreteniment extraordinari: muntar maratons de poesia com escriure 23.000 poemes haiku en 24 hores. Després va començar a contar aquestes aventures sexuals de samurais. Amb una prosa senzilla i popular pinta la vida dels barris de prostitutes on les normes de confucianisme quedaven fora i on ell retratava aquella ebullició d’un món convuls i dissolut. En aquella era Genroku tot estava muntat al voltant de la família del patriarca que no podia mostrar cap amor als seus fills i a la seva dona. L’estimació era vista com una debilitat. Tot l’amor, encara que fos pagat, calia cercar-lo dins el món de la prostitució. En aquesta època l’homosexualitat no estava prohibida. Les vint aventures de samurais que ens conta esdevenen una festa de l’amor entre homes, de l’amor viril i una reivindicació del yang, la força masculina. En aquesta obra del segle XVII podem veure un univers ple de pícars i polissons i de joves bells que viuen l’amor com una gran festa del sexe i de l’esperit amb tota casta de sensacions, olfactives, gustatives i visuals. Absolutament recomanable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!