27 de març de 2014
Sense categoria
0 comentaris
Centenari de la mort de Mistral i Maria Antònia Salvà al fons
CENT ANYS DE LA MORT DE FREDERIC MISTRAL. Coneixia a Mistral per un professor que en l’època del franquisme ens havia donat classes clandestines de català a Manacor, Gabriel Barceló, i ens havia indicat les relacions excel·lents entre els escriptors occitans més importants per la Renaixença de la llengua occitana i els escriptors catalans, també de la Renaixença.
El 1870 Víctor Balaguer anà a Occitània on oferí la Copa Santa als membres del grup Felibritge (Mistral era el fundador del Felibritge, el moviment que va situar la llengua d’oc com a capdavantera de les llengües minoritàries i minoritzades d’Europa. I també va ser l’autor del Tresaur dau Felibritge, el diccionari millor de la llengua occitana), i Mistral va venir a Catalunya on va reconèixer el talent poètic de Jacint Verdaguer. No he pogut esbrinar mai com va ser que la poeta Maria Antònia Salvà va conèixer l’obra de Mistral i s’enamorà de la seva peça central Mirèio (Mireia). L’obra conta la història d’un gojat (un home jove), Vincent, i d’una bella provençal, Mireia. A l’obra es recrea tot un món rural, patriarcal, geòrgic i popular. Hi ha el drama terrible de Mireia que mor en accedir al desvetllament del desig la qual cosa la fa comparable a un Romeu i Julieta. Supòs que en l’empenta per fer la traducció al català per part de la Salvà hi tingueren molta d’importància dos fets: el valor intrínsec de l’obra i l’agermanament de dues llengües minoritzades. Per un rar atzar fa més de vint anys vaig trobar a un llibreter de vell la segona edició de Mireia, revisada per la traductora i publicada per l’Institut d’Estudis catalans el 1924. Llavors vaig recordar que el meu professor clandestí de català m’havia dit quan parlàrem de Frederic Mistral (al qual li havien donat el Premi Nobel el 1904 “en reconeixement de l’originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l’esperit nadiu de la seva gent, i, a més, el seu treball significatiu com a filòleg occità”), que la traducció catalana de la Salvà tenia fama de ser millor que l’obra original. No conec l’original però puc assegurar que Mireia és un text on els versos dringuen molt bé, hi ha unes notes clarificadores de la traductora a cada cant i, finalment, hi ha un “Glossari d’alguns mots propis de la pagesia de Mallorca escampats dins aquest llibre”, que és entendridor i ben instructiu. Vaig aprendre paraules tan belles com “bassiva”, l’ovella quan no cria, i “tuïssa” l’anyella que ha complit un any. Les idees mistralianes sobre el federalisme consistien en una relació entre pobles i no entre estats. Creia que calia una reconstrucció de la cultura llatina mediterrània des de les nacions i no des dels estats. Defensava que l’Europa dels Pobles aporta coses que no pot aportar l’Europa dels Estats. Aquestes idees en ple segle XXI encara voleien arrelades entre nosaltres. Per molts d’anys, Frederic Mistral!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!