23 de març de 2014
Sense categoria
0 comentaris

les branques eren arrels i tot semblava una primavera

cel tacat d’esteles
l’amic, on és l’amic?
e los aucells feniren llur cant,
el jardí cap per avall
arrels branques, ulls xucladors,
saba als borrons,
flullineues davall terra,
l’amic, on és l’amic?
la nit separà l’amic i l’amat,
per la claredat final

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!