les branques eren arrels i tot semblava una primavera
cel tacat d’esteles l’amic, on és l’amic? e los aucells feniren llur cant, el jardí cap per avall arrels branques, ulls xucladors, saba als borrons, flullineues davall terra, l’amic, on és l’amic? la nit separà l’amic i l’amat, per la claredat final