Plagueta de Bord

Un missatge d’essaemaessa d’en Fono em comunica la mort d’en Josep Maria Castellet. Em fer com la desaparició d’un món, d’un continent de cultura, d’una biblioteca, d’un univers: veig les seves paraules, la seva rialla sarcàstica, el seu humor tendre, els seus escrits plens de dubtes i complexitats, les seves tries, els seus humors, la seva selecció d’autors, els seus compromisos, els seus combats, la seva vida. És un home que he tengut a prop des que va votar L’adolescent de sal al premi Prudenci Bertrana de 1973, que va canviar la meva vida.
Rellegiré Els escenaris de la memòria en què ens ha deixat un gran testament i recordaré una anada a veure en Blai Bonet amb en Xavier Folch i ell que va ser una excursió històrica.