Plagueta de Bord

No m’ho ha ensenyat cap gurú, ni cap monjo zen (m’agradaria dialogar amb un monjo zen que faci haikús) però avui he fet poca cosa: he mirat un bocí de mar des de cal padrí Biel a son Verí i he agafat un parell de flors seques de posidònies; he tocat els cruis d’una volta que hi ha vora el safareig i m’he entretingut amb els colors dels líquens (no he pogut deixar de pensar en l’amic Tàpies tot el temps, mal fet segons el monjo zen); he tocat els liquens negres i ataronjats una bona estona.
Després, he plorat.