1 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris
a tu que vius en mi
No hi ha res d’espectacular en una criada que umpl una copa de llet. La lletera és el títol d’un quadre de Vermeer conegut arreu del món. Per què? La comunió del pintor i la matèria: la llum freda que cau de la finestra, l’atenció dirigida a un paner de vímet o a una mica de pa. Tot és bell per a qui observa amorosament.
Em sentia com dins un somni que desplaça, condensa i dissemina la malenconia d’un capvespre tardoral amb ciclogènesi catastròfica. Què passa quan un home no sap, o no pot, o no vol, desitjar, gaudir i estimar?
Gairebé sempre tens aquesta seguretat falsa de creure que ja has pogut copsar tots els fils del relat, quan encara no coneixes tan sols si el personatge principal, aquell que escriu en primera persona, voldrà aparèixer al centre de l’escena i ben a prop del públic per dir en veu alta tot allò que el fa sentir, que el pensa, que el crea, que el mostra. Treure les lluors del cristall de la ganga opaca és la meva feina. Ho sé. I de cada vegada em costa més no deixar-me arrossegar per la ganga. Aquesta pedra sense interès pràctic que acompanya un mineral metal·lífer em sedueix com una mala cosa. I em perd entre les dureses de l’opacitat d’un material que cal encendre amb les clarors de la contarella perquè pugui mostrar tota la informació misteriosa, radiant i vertadera que duu dins l’aparent foscor. Feines de manobre, feines de cal·ligrafiador dels no-resos que deixen així mateix una ditada en l’argila del lector. Tot el que sigui materialitzar coses és excel·lent. No sé si m’enfil massa per explicar un protagonista que em fuig, que té natura d’anguila com diria mestre Bernat Metge, i llenega entre les mans quan més et penses que l’has caçat. El caçador ha de ser pacient i observador. Ja ho deia mestre Pla en aquell consell que donava als qui tenien aquesta vici incurable de l’escriptura. Cal ser com el caçador: atent, pacient i amb aquest estat d’eretisme (allò que et posa els pèls drets) que, quan l’ocell entra dins la teva perspectiva, estiguis a punt per caçar-lo al vol. Potser cal donar elements de l’escena on l’home esdevé mirall i es perd sempre seguit entre imatges de miralls. La dona, allà al fons, jove, asseguda damunt el llit davant la finestra per on es veu la bellesa de la mar. Crec que la composició pot arrossegar el lector dins una atmosfera de l’estimat Edward Hopper. No cal ser tan perfeccionistes. Podria ser una seqüència d’Antonioni o de Bergman, una seqüència d’un cinema moralista que ens fa veure el món i les relacions entre les persones. Ell no té projectes. Ell sap que allà hi ha el cos d’una dona que podria ser desitjada. Fuig de les paraules que puguin confegir-lo amb l’altre cos. Hi ha un mantell de protecció que ha filat ell mateix per no deixar sortir cap sentiment, cap emoció, cap torbació. Perquè si el miram de prim compte podrem saber entre reflexos i clarobscurs d’espill que hi comença a créixer el delit de la torbació: una frenesia que li puja per les cames amb la lentitud dels segles. Ell mira vers la cambra on la dona ha mogut un poc el peu dret cap endavant. Els velluts de la claror capvespral donen al seu cos tints de propra. Però en l’espera que destil·la tota la posició femenina no hi ha l’audàcia de cap gran gest. Cal saber llegir els plecs d’aquest vestit de seda tornassolada que s’ha tret i que reposa damunt el cobertor d’un grana que fa aigües. La col·locació de cadascuna de les coses que han tocat aquell cos jove no és convencional. La veig sense veure-la, l’escolt sense escoltar-la, desapareix, i de sobte, en una ombra imprevista, ella és allà. A ell li sembla que fa nits que s’hi troba. La intensitat de la percepció de la seva presència no nega un art de la desagregació, com si es desfés en bocins per dedins mentre veu com passa el temps sense misericòrdia. No diu cap frase llarga. La pensa? Té el cap ple de somieigs, encontres, escapades lliures, traces i empremtes. L’olor esmolada de la saladina que ve del mar li manté els sentits ben desperts. La història podria haver començat fa molt de temps, lluny de la lletra, quan un bergant gai refusava la relació amb Virgínia, un horabaixa plujós. Degué pensar que les seves sexualitats no es fixaven damunt els mateixos objectes. Era capaç d’escriure silencis en què les frases respiraven i el duien allà on no volia anar. Escolta el mar que entra per les retxilleres de les finestres tancades. Fa un venteguer. Abans ha baixat fins al caló d’arena, tancat entre dos farallons escarpats, tot ple d’algues de tempesta, i ha agafat dues bolles de posidònia marronoses i peludes que té davant, il·luminades per una bombeta halògena. Són dues flors bordes de la sabonera. Ho ha dit fort i sap que alguna cosa ha irradiat cap a la cambra on la dona s’ha estirat damunt el llit i escolta el silenci de la mar. Emulsió de l’espai. Convulsió del temps. Força dels colors. Netedat dels sons. Tacte de seda. La possibilitat del refús és també la condició del do. Ell sent que sap l’alè de tota una vida. Alguna cosa fa que no es pugui acostar a la cambra de la dona que jeu damunt el llit. La pèrdua del plaer imaginat es confon amb el moviment d’un riu que desapareix en cascada. Jo continuu la meva ruta i la seva. Anam un cap a l’altre per vies estranyes. S’esmicola una tassa, així, en sec. Era una tassa magnífica, però ja no tornarà a ser com abans. Era impossible tirar el temps enrere, com també ho era aturar les onades que provocaven les emocions. Voldria que m’amoixàs amb una tendresa infinita, una vegada i una altra, com si acaronàs una criatura. La literatura no està feta d’idees, sinó de mots. Quan els mots dansen amb ritme, les idees, seduïdes per l’harmonia d’aquesta coreografia, s’hi associen. Em mirava amb ulls d’enamorat. Era una mirada càlida, que semblava atreta per mi. No eren uns ulls àvids, sinó els d’algú que mirava una cosa important. El renou de les ones i el vent taca els miralls i els reflexos amb esquitxos emboiradors. Així tu has pogut viure aquest amor de l’única manera que ho pots fer, perdent-lo abans que arribi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!