30 de desembre de 2013
Sense categoria
1 comentari

‘DE VIDA ARDENT’: una espira de foc

Encara estic sota els efectes secundaris d’una nit d’estrena. Crec que na Maria del Mar Bonet i aquest Plagueter vàrem saber encendre com uns bons tracaires, piròmans i piròfils el Teatre Principal amb la paraula viva, rítmica i moderna d’en B. Rosselló-Pòrcel.
Estic content, molt content perquè vaig sentir com la poesia entrava dins els cossos i els esperits dels Escoltadors. I les cançons de la Bonet infectaven els sistemes emocionals dels Oïdors: UNA FESTA DE LA PARAULA I LA MÚSICA CONJUGADES AMB EL FERVOR, L’ALEGRIA, L’ENTUSIASME I LA FORÇA DEL PRIMER POETA CATALÀ MODERN.
També el seu amic Salvador Espriu va aparèixer en una elegia intensa que dedica a en Rosselló i la seva mare —”Petita cançó de la teva mort”— i amb una cançó —”Diré del vell foc i de l’aigua”— en què n’Espriu recorda el petit amic.
Una nit memorable!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!