Plagueta de Bord

Plou al jardí. Plou damunt l’estafada que em van fer amb l’escultura de Leda i el cigne. Plou damunt el llac dels signes, no, el llac (el bassiotet) dels cignes. Plou damunt el gabial amb mil i una ales. Plou damunt l’arbre braquiquiton on dormen els paons banyats. Plou damunt les figueretes de moro del meu mirador. Plou en els miradors de l’ànima.
I pens en els que estim i ja són morts. I els record a poc a poc, amb detall, amb enyor.
Pluja de paraules que vessen sentit: les dels poetes, d’un Rosselló, d’un Timoneda, d’un Ausiàs, d’un Espriu, d’un Vinyoli… Pluja de paraules que musiquen la música dels poetes aimats. I uns cantants, Maria del Mar Bonet, Raimon, els dos amb els quals he tengut tractes aquests darrers temps, que no han amollat la bellesa de la veu que vessa de sentit, també, per cantar la lluita inacabable, la ferida sempre oberta, el crit de les llibertats.
Alegria sota la pluja que canta al jardí! Raimon a l’Auditòrium, dissabte passat, ens va dur de bell nou una trinxera de poesia i de lluita

que arribà a tots els escoltadors amb les cançons que des de ‘Al vent’ fins ara mateix ens ajuden en el combat, ens fan més lúcids, més savis, més autèntics, més nosaltres de bon de veres. Defensor entusiasta i coratjós dels valors que ha cantat des de que era un jove: la justícia, la llibertat, la catalanitat, la poesia, els drets humans tan maltractats tottemps. Era a Barcelona, fent feina en De vida ardent amb na Maria del Mar Bonet, i vaig pensar molt en ell. Els amics que l’escoltaren m’han dit allò que sabia: va estar esplèndid als seus 73 tacos i va demostrar que la lletra viva de les lluites antifranquistes es la mateixa de les lluites contra els neofranquistes de la llei d’avortament, del TIL, de la llei de símbols, de la llei de la seguretat ciutadana, de la LOMCE, de la llei de la no existència dels Païos Catalns (és com un acudit dolent!) i etc. Llegiu una magnífica crònica d’Antoni Riera a nuvol.com (gràcies, col·lega!).
Maria del Mar i aquest plagueter també intentarem dia 29 de desembre de 2013 a les 20.45 al Teatre Principal recitar i cantar les paraules, que també vessen de sentit  d’en Rosselló-Pòrcel, i de n’Espriu, perquè la veu viva del poetes ens immunitzi contra Lleis i Decrets injust i en doni marxa de coratge en la lluita que ja sabem que serà llarga i dura.
Privilegis de l’edat!!!