Plagueta de Bord

Ho he d’escriure. Acab d’arribar de passar el dia a Can Feliz amb Lin Utzon, una amiga de fresc i una artista molt sensible i Hugues de Montalembert, el seu home, pintor, documentalista i escriptor. I un petit grup d’amics de tota la vida.
He quedat fascinat per sentior-me dedins de l’obra viva d’un home que només coneixia pels llibres, Jørn Utzon: com m’agradaria haver conegut aquest savi de la construcció, aquest ver mestre d’obres d’en temps primer que convertia el marès en escultura confortasble i humanal amb la senzillesa, l’elegància i la noblesa que només els senzills, humils i nobles saben donar a les seves obres.
Estic molt, molt content d’haver pogut passar un dia en un espai de Mallorca que no han fet malbé sinó tot el contrari. Encara conserva tota la força del passat amb els seus boscos de pins i el seu paisatge de foravila amb el mar al fons i l’illa de Cabrera més al fons i amb una casa feta per un avançat del futur. Com seria Mallorca si enlloc d’haver-hi tants de despredadors de l’entorn, tants d’arquitectes destructors, tots haguessin fet la feina de poesia de Jørn Utzon.
Coneixia la seva obra pels llibres i m’havia enamorat. Ara la realitat ha fet que m’adonàs que la intel·ligència i la construcció d’un habitat humà poden anar plegats. Gràcies Lin! Gràcies Jørn!