1 de desembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Fa vent, els dolents ataquen i naveg cap a la solitud

M’he passat una mala fi de temps davant una paret de pedres i fang esboldregada pel temporal.
Aquella terra de call vermell i aquelles pedres duien l’empremta del temps. Menjades pel temps em parlaven, em donaven idees, em deien que cal tenir coratge i ser humil i noble.
Sí, les veus del call vermell i de la pedra eren vives i hem tengut un diàleg lent i bell, difícil.
Elles també sabien la força de les ruïnes, l’energia que desprenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!