M’he passat una mala fi de temps davant una paret de pedres i fang esboldregada pel temporal.
Aquella terra de call vermell i aquelles pedres duien l’empremta del temps. Menjades pel temps em parlaven, em donaven idees, em deien que cal tenir coratge i ser humil i noble.
Sí, les veus del call vermell i de la pedra eren vives i hem tengut un diàleg lent i bell, difícil.
Elles també sabien la força de les ruïnes, l’energia que desprenen.