12 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
recordant Bartomeu Rosselló-Pòrcel
En Biel Mesquida i jo visquérem els finals de la dictadura franquista, els seixanta i els principis del setanta, del segle XX, quan érem molt joves. Cal recordar-ho perquè s’oblida: la llengua i la cultura catalanes estaven prohibides. Tot quan sabíem de la poesia catalana ho havíem après d’amagat, clandestinament, en antologies pobres i en la tradició oral. Érem orfes de molts de poetes! En Biel m’ha contat que va descobrir en Rosselló al fons d’un prestatge de la biblioteca que la seva mare tenia tancada amb pany i clau: era l’Obra Poètica publicada a Palma en una edició introbable l’any 1949.
Per a ell els versos d’en Rosselló foren alhora revelació, festa i una injecció d’escriguera extraordinària. Va trobar una veu plena de llibertats que tant feia un poema barroc com un poema surrealista, una poesia pura o una poesia neopopular, inventava formes noves sempre seguit, músiques engrescadores. Era un germà de l’ànima!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!