enyor les paraules i la vida de Miquel Martí i Pol

Avui fa deu anys que ens va deixar en Miquel, l’amic Miquel. Te’n recordes, Lluís, a Parlavà aquell cap d’any? Quin guster passàrem plegats!
L’enyor, a poc a poc l’enyor!
I el llegesc, a poc a poc el llegesc.
El sent assússuquines.
ROMANÇO Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies cicils empunyant simitarres, deu frares del Remei i el sometent amb arma. Convictes de mant crim ens penjaran a pla, quan ja siguem penjats repicaran campanes, acudirà la gent, proclamaran l’alarma i el batlle, modestet, dirà quatre paraules. Serà un dia revolt amb molta tramuntana, com brandarem, amor, tota la santa tarda! Per veure’ns vindrà gent de tota la comarca, algú dirà: és molt trist, i et mirarà les cames. Entorn del cadafal nenes uniformades recaptaran diners per les missions de l’Àsia. En ser que sigui fosc tornarem cap a casa, gats adúlters viuran la nit a les teulades, ens farà mal el coll, tindrem les mans ben balbes, els ulls inflats pel vent i un tremolor a les cames. Sinistres vigilants armats amb forca i dalla percaçaran arreu parelles amagades. Abans no es faci clar fugirem cap a França pels vells camins del bosc disfressats de captaires. Quan ja siguem ben lluny en qualsevol obaga, cremarem els vestits i esborrarem el rastre. Llavors, lliures i sols, sense dir cap paraula ens besarem de nou amb una força estranya.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *