Plagueta de Bord

Estic esgotat. L’espectacle de clausura de “Tocats de lletra” al teatre Kursaal fou una festa. El Festival estava dedicat als Resistents i els quatre poetes que el clausuràvem érem quatre resitents. I també el músic que ens acompanyava. En Manel Camp jazzejant “Venim del Nord, Venim del Sud”. Després introduí cadascun dels poetes. Teresa Colom (andorrana), bella i dramàtica amb una dicció forta. La musicalitat de Francesc Garriga (principatí) com un passeig pels carrers ardents. La sal viva de les síl·laben ben escandides de Teresa Pascual (valenciana). I, finalment, la meva erupció mitinguera contant fil per randa la lluita d’aquestes Illes Balears contra l’ombra maligna del govern de JRB. La gent es va entusiasmar amb el meu relat i vaig saber que aquell missatge de bondat i estimació que ofereix la poesia (la llet de la tendresa humana) es convertia en vida damunt un escenari. Vaig interpretar El llegidor, vaig diccionar, vaig improvisar cants, vaig intentar despertar aquell públic de set-centes persones. Després, un col·legues poetes, em digueren que ho havia aconseguit. Són d’aquests recital fets en estat de gràcia, d’enlluernament, de levitació i d’èxtasi.
A la nit, després d’un sopar del país amb molts d’embotitds i botifarra de porc Ral amb seques una tourné amb deu poetes a llocs inèdits (un bar, una galeria, una botiga, una llibreria… Vaig recitar un poema amb Anna Aguilar-Amat. Vaig passar un guster de veure la poesia dins la ciutat amb el fervor d’un escoltadors de luxe.

M’he colgat a les quatre. M’he aixecat a les set. He volat. No sé on som!