22 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Poema d’un dia daurat [Replà]

LA CARN VOL VOLAR

 

Jo som papagai.

Jo som l’ocell verd i vermell,

l’ocell de foc i de solell,

ai del papagai, ai

(ahí).

 

No temis que m’esglaï del parany

d’un vers antic caçat assus-suaquí.

Em colg dins les paraules

sembr saliva en terrossos

faig operacions de vidència

i invidència, faig de tot

perquè la cosa no és el mot.

Eixa carn de poeta vol volar,

cerca el trampolí d’una xapeta

i l’arma s’aterra per l’ardor mateix

que empeny la ruïna de l’atzar:

s’atura el vers, la vida i el contar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!