LA CARN VOL VOLAR
Jo som papagai.
Jo som l’ocell verd i vermell,
l’ocell de foc i de solell,
ai del papagai, ai
(ahí).
No temis que m’esglaï del parany
d’un vers antic caçat assus-suaquí.
Em colg dins les paraules
sembr saliva en terrossos
faig operacions de vidència
i invidència, faig de tot
perquè la cosa no és el mot.
Eixa carn de poeta vol volar,
cerca el trampolí d’una xapeta
i l’arma s’aterra per l’ardor mateix
que empeny la ruïna de l’atzar:
s’atura el vers, la vida i el contar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!