Agraeixo als amics mallorquins aquest darrer comiat a en Toni Catany. Ha estat, durant molts, molts anys, una figura entranyable entre els intel.lectuals mallorquins i catalans; un fotògraf formidable, per descomptat, però un home a la vegada discret i apassionat, ple de saber i amb una mirada especial que ens ha fet recuperar la sensualitat mediterrània en les formes, les siluetes, la llum i els colors. Havia fotografiat gent i indrets, cossos i objectes, fruites i espais gairebé buits, però sempre va estar al costat dels interessos generals i de la dignitat del poble. Diumenge abans de morir, al mercat de Sant Antoni, on sempre voltava per veure si trobava alguna llibre amb fotografies que l’interessessin –i sempre en trobava (anava carregat amb una bossa o una motxilla per endur-se els trofeus del dia)– vam parlar una estona de les nostres dèries, d’un programa sobre fotografia en el qual hi tenia una presència destacada que havien tornat a emetre a la televisió, i de la inauguració del nou Espai Mallorca on havíem coincidit uns dies abans. Un amic, com diu en Biel Mesquida; un gran senyor de la mirada, de la llum, de la sensualitat –un senyor que estimava el que feia, que aprenia de tots i que ens ha ensenyat ha estimar el que va deixar retratat a les seves fotos. Discret, discretíssim, fins i tot en la mort.
19 d'octubre de 2013
Sense categoria
1 comentari
comiat a toni catany
Al cementeri de Llucmajor amics, coneguts, saludats i fins i tot algunes autoritats hem dit fins ara a les cendres d’un Toni Catany que reposa a la tomba de la seva mare i el seu pare. Hem entrat al cementeri, desolat, un bosc de creus sense quasi cap arbre, amb els xeremiers que omplien l’aire de vida. Antoni Garau ha fet de mestre de cerimònia i ha emmarcat la vida i la mort de l’amic artista. Aquest plagueter ha llegit uns poemes escrits per l’amic coral d’en Toni: Miquel Bezares i, després, amb nom de tots els altres amics he llegit “El mirall del vestíbul ” de Cavafis i “Blues per a un amic” de W. H. Auden. He pogut donar a la meva veu serenitat, força i matisos com hauria agradat a en Toni. Maria del Mar Bonet, una germana per a Toni, ha dit paraules alades i ha contat un poema d’en Blai Bonet musicat per Antoni Parera i una cançó de treball. Tot tres hem dit que lluitaríem per fer el somni de l’amic: la Fundació Toni catany i el Centre Internacional de Fotografia. Tots tres hem dit, amb paraules pròpies i íntimes, que no l’oblidaríem mai.
Els xeremiers han posat música a l’entrada dins la tomba de les cendres, a l’espera de la davallada i al moment del lacrat de la tomba. Tot l’aire era una boira de tristesa. Després els íntims hem anat al poble per estar un estona plegats i recordar l’amic que ha partit.
Estic serè.
Cansat i serè.
Estic serè.
Cansat i serè.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!