Plagueta de Bord

Quan estic molt trist llegesc poesia. Mir les fotos d’en Toni Catany. Badoc molt. Escolt grins. Mir caure fulles. agaf caquis. Plor.
Ara he repassat un vell poema i he pensat amb en Toni Catany i jo a Venècia fa dos anys. La foto és seva.

L’U

Amb els cinc sentits mir pasturar el ramat

Amb els cinc sentits ensum cada ovella

Amb els cinc sentits escolt cada bel

Amb els cinc sentits toc cada cos

Amb els cinc sentits pas gust de tu.

Còmplice el llegidor, dins el silenci clar,

es retira, entotsolat tot ell per la passió

d’aquella obra que ses mans sostenen,

i dins l’íntim palau de voluptats

comença aquell viatge de risc sense repòs.

Còmplice el llegidor es perd per travessies,

per comellars, per vols, per equacions,

per oceans de temps, per mutants

sons i caceres, per cridòries d’esglai,

per dreceres si cau no cau al fondal,

per trebolins i espais fets memorial

agut de l’infinit gaudiment.

Còmplice el llegidor sura de gust

i amb els cinc sentits fa el bategot

d’anar-se’n pler enllà, en els cims

en què per un mínim tremolor

s’aferrarà al més fons, on de sentir

perds el sentit fins al retorn.

Còmplice el llegidor es refà

i comença de bell nou a trescar

per les lletres, pel buit del paisatge,

pel ramat immòbil que asserena

i llegeix cada cos amb tota cura.