14 d'octubre de 2013
Sense categoria
1 comentari
Cop en sec ens ha deixat l’amic Miquel Tàpies Barba!!!
No ho podia creure. Voldria que fos una notícia inventada, una llegenda.
Però és ver. Per desgràcia, és ver.
Dissabte passat partí de vacances sense avisar un home savi, sensible i generós. Feia deu dies que havia parlat amb ell pel mòbil. La família Tàpies —Teresa, la mare, Clara i Toni, els germans i ell mateix— donaven als mestres de les Illes Balears una obra d’Antòni Tàpies per a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears [2056-0009-74-4102003418]
Ell, amb la seva veu més entusiasta em deia: “El meu pare estimava molt els mestres, deia que l’educació és el fonament humà de la societat i que sense mestres no seríem res. És un honor poder contribuir a la lluita d’aquests mestres per l’ensenyament públic i per la llengua i la cultura catalanes.”
Però és ver. Per desgràcia, és ver.
Dissabte passat partí de vacances sense avisar un home savi, sensible i generós. Feia deu dies que havia parlat amb ell pel mòbil. La família Tàpies —Teresa, la mare, Clara i Toni, els germans i ell mateix— donaven als mestres de les Illes Balears una obra d’Antòni Tàpies per a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears [2056-0009-74-4102003418]
Ell, amb la seva veu més entusiasta em deia: “El meu pare estimava molt els mestres, deia que l’educació és el fonament humà de la societat i que sense mestres no seríem res. És un honor poder contribuir a la lluita d’aquests mestres per l’ensenyament públic i per la llengua i la cultura catalanes.”
El vaig conèxier els anys noranta quan preparàvem l’honoris casa del seu pare per la UIB i ell acabava de ser nomenar director de la nounada Fundació Tàpies de Barcelona. Des de llavors coincidírem moltes de vegades i sempre el vaig veure com un gran especialista en l’obra del seu pare, del qual fou un gran difusor, i un enamorat de l’art contemporani més avançat. També era molt aficionat a la música i va compondre diverses peces que no mostrava a ningú per pudor. Des del 18 anys s’havia convertit en el conservador de l’arxiu Tàpies. Ordenava cartes i documents la darrera vegada que parlàrem fa deu dies.
Ara, cap al tard, sortiré a la terrassa sobre el jardí que encara no perd les fulles i rememoraré les seves paraules plenes de fervor cap a la lluita dels mestres illencs, plenes de generós fervor.
Ara, cap al tard, sortiré a la terrassa sobre el jardí que encara no perd les fulles i rememoraré les seves paraules plenes de fervor cap a la lluita dels mestres illencs, plenes de generós fervor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vale que la família vol un comiat intim ,però la causa penso que cal saber-la tots , ja que es molt jove per morir i per dijar aquesta societat sense ell, sense un home que a estat amb les idees mes avaçades .
Salutasions . Adele