Plagueta de Bord

He anat a caminar per foravila. El cel tapadíssim. L’humor ofegat. Una xafagor d’olla a pressió a punt d’esclatar. Ni una gota de pluja. Rebent en suor.
Cop en sec a una paret seca un gesseminer.
Agaf una embosta de flors.
Les ensum. Record un poema de Kavafis dedicat als “Desigs” (Com cossos bells de morts que no han envellit / i els han tancat, amb flors, dins una tomba esplèndida, / amb roses per capçal i gessamins als peus, / així són els desigs que han passat / sense que els satisfessin, / sense una nit de goig que els fos donada, / o un sol matí lluent.)
Dic el poema de memòria i ensum a cada vers l’embosta de gessamí.
Hi ha un canvi de ritme cap a la bellesa.