eren allà, com sempre, els esbarzers humils i polsosos, les he vistes, unes móres magres i morades, que em convidaven al mossec, les he agafades una rere al’altre, les més madures: aquell gust àcid i viu a la punta de la llengua m’ha fet anar a històries del passat, a una nostalgia freda i potent, al record d’una amiga, Lisa, que ja no hi és i que aquí mateix n’agafava dins un panaret per fer pollastre amb mores, m’he punxat i una gota de sang m’ha servit de bell aprenentatge.
aquest matí al bar Varadero n’elena vallés m’ha fet una entrevista per al Diario de Mallorca per recordar els quaranta anys de L’adolescent de sal: rememoració d’un temps, lluita de la lletra contra el temps.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!