28 d'agost de 2013
Sense categoria
0 comentaris

RAR AVÍS

Una antic poema meu que em fa companyia:

Qui veu un gravat és com qui toca mare / Mumare mumare mumare: material de memòria / el crit silent del mar de les llàgrimes de la nit / negra com els imperatius: vine no et torbis drecera crit / amor que fa parlar entremig de la violència pornogràfica / i la tendresa de (encavalcadament) sentir el sentit / Vine no et torbis clariana de gràcia tatuatge visionari / mapa sonor: pus mai més: vull baixar del temps inoït / del carnatge i del Planeta: donar paraules / a la fosca closa: paüra fuig encara no he escrit / prou epitafis per reconèixer els sabors del no-res / Dol de l’innombrable a la punta de la llengua de fit / a fit mir calidoscopis de temps esbucats cop en sec / extensions sense veu salives balbes el pa florit / de la llengua Vine no et torbis tro de revolta / que nies entre la sang i la carn desfetes matèria d’oblit / no m’empestis: sóc aquí entotsolat amb el llenguatge / cerc deserts de set carnívores flors del contrasentit / els darrers braceigs del nàufrag abans de fer el cuec / la bava afadigada d’un cervell sempreseguit / incandescent i mercurial: vine no et torbis escrit / intacta resurrecció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!