Plagueta de Bord

així de dur. mir la pluja molta d’estona rere la finestra. ensum les olors que m’arriben del jardí obert: olor de fonoll lluminós, olor de gessamí ardent, olor de terra banyada, olor d’alfabeguera amb carícies, olor de clovelles d’ametla antigues, olor de rostolls humits, olor de pinassa, olor d’ocells, olor de camins amb bassiots, olor de cels quasi negres, olor d’aquesta llum transparent que em deixa veure les gotes amarades d’una música tan plena de variacions com d’onades i de tambors damunt la terra de call vermell, damunt els passadissos de marès i líquens, damunt la meva tristesa fonda per un amic que es mor en la llunyania. així de dur.