18 d'agost de 2013
Sense categoria
1 comentari

El creuer per la Mediterrània de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

EL LLARG, BELL I CREATIU CREUER CULTURAL PER LA MEDITERRÀNIA. L’any 1933 és un any important per l’aprenent de poeta, de professor, de traductor i d’assagista. Ha publicat el seu primer llibre, ha trobat la seva signatura definitiva amb accent gràfic  en el segon cognom i guió: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el 15 de juny s’embarca en el Ciudad de Cádiz amb el seus amics Amàlia Tineo, Mercè Montañola, Blanca González i Salvador Espriu per fer un creuer.

Tots els cent noranta professors i estudiants que participaren en aquest creuer universitari pel Mediterrani quedaran marcats de per vida per aquells quaranta-set dies de travessia en què visitaren Tunis, Cartago, Malta, Trípoli, Alexandria, El Caire, Jerusalem, Xipre, Creta, Rodes, Esmirna, Estambul, Atenes, Corint, Palerm, Pompeia, Nàpols, Maó, Palma i València. Els professors feren 27 conferències sobre les ciutats que visitaven i en Tomeu, com es pot veure a les fotos, a les postals que enviava als seus pares i als comentaris i articles que va publicar a Mirador i a El socialista, fou molt feliç. Espriu el recorda amb aquesta mots sezills i ben descriptius: Entre Malta i Alexandria Rosselló va compondre el seu “Sonet marí”, que ens va recitar a grans crits, perquè la remor del mar ens eixordava a l’Amàlia Tineo i a mi, i després me’l va dedicar. En aquell viatge es produí el nostre encontre amb l’esmentada Amàlia Tineo, una mica més gran que nosaltres, la nobilíssima amistat de la qual ens ha acompanyat des d’aleshores  i acompanyà Rosselló fins a la seva mort. (…) El to sincer i ingenu era habitual de Rosselló. Mai no fou encarcarat ni pretensiós, sinó un noi senzill, de riure fàcil, obert, cordial, d’una autèntica bondat. No era atlètic ni massa fort, però tampoc enutjosament malaltís, ni tenia cap sospita d’un proper acabament. El poema “En la meva mort” fou escrit a Madrid, pel març de 1936, dos anys abans de la seva fi, potser en un moment de pressió, però més aviat (m’inclino a creure) com un exercici literari. Sento que aquesta afirmació decebi algú, però aquesta és, per a mi, la veritat.” El poema “Turquia”, escrit a Madrid el maig de 1936 serà un altre dels fruits d’aquest viatge memorable.

 

 

  1. Mesquida, que ni tan sols sap escriure correctament “naixement”, continua amb el defecte de l’afusellament d’escrits d’altres. Ni tan sols és capaç de posar entre cometes la citació d’Espriu. Que ets de curtet, Bielet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!