Plagueta de Bord

25 de juliol de 2013
Sense categoria
2 comentaris

Per la mort a la vida

Llegesc la Yourcenar i m’umpl de bones idees a partir d’una meditació sobre la mort. En surt ple de creativitat, de vides. Escolta, Lector gentil, és tan bona!

—————————————

Acceptar que aquesta o aquella persona que estimàvem hagi mort. Acceptar que aquest o aquell no sigui més que un mort entre milions de morts. Acceptar que aquest o aquell, vius, hagin tengut les seves debilitats, els seus errors. Acceptar la seva independència de morts, no encadenar-los, pobres, al nostre carro de vius. Acceptar que hagin mort abans de temps perquè no existeix el temps. Acceptar el nostre oblit, ja que l’oblit forma part de l’ordre de les coses. Acceptar el nostre record, ja que, en secret, la memòria s’amaga al fons de l’oblit. Acceptar, inclús —encara que prometent-nos que ho farem millor la pròxima vegada i en el pròxim encontre— l’haver estimat barroerament i mediocrement.

     Marguerite Yourcenar

  1. Començam a pensar quan feim front a la mort. A la mort de les persones estimades, dels coneguts, dels desconeguts (els morts del tren de Santiago, terrible atzar). Pensar és començar a conviure amb la consciència de la desaparició. M’agrada molt sentir que ‘la memòria s’amaga al fons de l’oblit’. És com si l’oblit acabàs essent esperonat per la memòria. Acceptar que em vaig equivocar i ja no hi ha remei: no haver dit allò que havia d’haver-li dit…Salutacions cordials. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!