20 de juliol de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Amics de Rosselló-Pòrcel
RETRAT DELS AMICS. A Barcelona viu a la Residència d’Estudiants, hereva de l’esperit de la Institución Libre de Enseñanza, situada al carrer d’Urgell en el recinte de la Universitat Industrial. El director, el poeta mallorquí Miquel Ferrà, es convertirà en un amic que li donarà la responsabilitat de les publicacions de la institució en les quals publicaran Joan Vinyoli, Joan Teixidor i Marià Manent. Allà troba una vida universitària rica perquè hi ha estudiants i professor de lloc molts diversos i, fins i tot estrangers de la talla de Georges Gaillard, Pierre Villar i Oliver Brachfeld.
[Imatge de Mateu Coll: “Tela païda”]
El seu company d’habitació era el mallorquí Gabriel Fuster Mayans, Gafim, que deia: “Rosselló fou el millor millor amic i l’home que havia de dirigir les meves lectures i orientar les meves aficions i el meu pensament.” En recorda els malnoms —sa Figa o es Figó—perquè tenia el nas un poc arromangat i una cara plena de granissons. Una vegada a la cambra que compartíem va pegar foc a una Vanguardia i es va excitar moltíssim amb la flamarada i la fumerada que armà. Quan vaig entrar em vaig posar a apagar el foc mentre en Tomeu reia i pegava bots. Parlàrem d’això. En Tomeu, molt preocupat i després de passar revista a la sèrie de petits incendis que havia provocat quasi inconscientment, va arribar a la conclusió que era piròman. A la facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia es fa amic de Salvador Espriu i d’Amàlia Tineo. Espriu el descriu com de constitució fràgil, nerviós per herència materna, de boca grossa i amb facilitat riallera, el crani gran, d’estatura mitjana, rossenc i d’ulls blavosos. I portava ulleres que ajudaven al seu tipus intel·lectual. Un dels seus professor va ser el savi mallorquí Joan Mascaró i Fornés que el dibuixa com un jove magre i no molt alt i d’una delicada complexió física. Portava ulleres discoïdals i la seva mirada era viva i penetrant i el seu somriure bondadós tenia, a la vegada, un tast d’ironia amarga. Parlava en català correcte però amb l’accent i la dolçor dels fills de Mallorca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!