Badocar: mirar sense atenció, mirar sense pensar, una mica distret. Però pens que també té a veure amb un estat immediatament anterior al pensament: badocant es poden veure fets importants, o almenys treure’n conseqüències. La paraula té mala fama entre nosaltres, qué hi farem, però immerescuda. Salutacions cordials.
7 de juliol de 2013
Sense categoria
1 comentari
Badocar
Practic el verb badocar just obrir els ulls al nou dia asolletat. M’entusiasma aquesta fredor matinal estuenca d’una rosada impossible. Mir tots els verds del jardí, del camp, del món. Tenc davant els morros l’esplendor rosa de les flors de la bignònia que colonitza una pèrgola entreteixida amb l’heura esponerosa. Pens en un títol que em fa voltes pel cap: El perdó de les carícies. Passa un altre títol com una papallona efímera i ja no el record. L’he perdut per badocar. Per deixar el cap a lloure, sense idees, sense pensaments, ple de la verdor de les troanes, dels garrovers, dels albarcoquers plens de bombetes carabassa vermelloses… La música de les esquelles del ramat dins la civada groga em fa sobrevolar totes les coses amb la calma dels segles. I el refilar calent d’un paó dins l’aire esmolat de transparències em recorda que la carn és feble i que he llegit tots els llibres.
Quan vaig a l’ordinador em trob amb un article fort i valent d’en Balutxo sobre Samaranch, Sentís, Lara &Co. Ja no badoc.
Quan vaig a l’ordinador em trob amb un article fort i valent d’en Balutxo sobre Samaranch, Sentís, Lara &Co. Ja no badoc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!