Acab de llegir l’
entrevista que dijous passat em va fer Roger Cassany—gràcies Roger!—de
VilaWeb a Barcelona. Quan l’he llegida, malgrat que sigui llarga, la trob molt esquemàtica, les meves respostes les trob poc matisades, com si jo mateix m’hagués reduït els propis pensaments. Però és així el llenguatge. I les meves expressions queden com a eslògans grafiters. Però també diuen amb la seva contundència algunes de les idees de força d’allò que pens. El vídeo afegeix vida i significació a les paraules escrites. I la intervenció de l’amiga i professora Dolors Oller converteix l’experiència en una festa. Gràcies Dolors! I gràcies també a Anna Soldevila i Marta de labutxaca!