Plagueta de Bord

MESTRE GABRIEL ALOMAR. Alguna vegada comentaria Alomar que no havia pogut oblidar aquell alumne excepcional: “Des del primer moment vaig comprendre que aquell adolescent de mirada penetrant era un elegit per les més altes funcions espirituals. Per a ell les meves paraules  no eren sols un material d’assimilació, sinó la base d’un criteri personal i lliure d’influències. Amb ell vaig aconseguir ser un llibertador de l’esperit i capacitar-lo per les més fecundes iniciatives. Roman com el el més apte dels seus deixebles”. Tomeu, a l’Institut Balear, l’escolta, l’admira, el llegeix i col·lecciona els seus articles que publica al diari El Día, de Joan March, en Verga, en quaderns en tapa dura. Aquella poètica alomariana que oscil·la entre un parnassianisme impecable i un classicisme carduccià el sacseja. I li queda gravada aquella sentència essencial: l’adoració a la forma és l’unica senyera de l’art.  Sota la seva influència estudiarà la figura de Jovellanos, desterrat a Mallorca, i de l’afrancesat abat Cladera, un mallorquí il·lustrat del XVIII, amb textos que publicarà a El Día als setze anys. També escriurà sobre la manca de comunicació del homes de la Renaixença i el poble, la història de la premsa mallorquina com a mitja de difusió de les idees d’una intel·lectualitat liberal i compromesa amb el progrés, l’oblit de la figura de Llull. El llibre de poemes La columna de foc d’Alomar l’impressionarà i serà un camí per a la major coneixença de Llull, el mestre de la Llum: llavor que el durà molt més tard cap a la Imitació del Foc. No hi ha heterodòxia del jove Tomeu amb els poetes de l’Escola Mallorquina que estima, llegeix i publicita a l’Antologia de la poesía mallorquina que fa per una col·lecció madrilenya amb tot de poemes traduïts per ell mateix al castellà. La curiositat del jove batxiller és immensa i la seva activitat incessant.