Plagueta de Bord

CAMÍ DEL COL·LEGI. La barriada del Puig de Sant Pere és ran de mar, ran de la Llotja, ran de la Catedral. Conviuen pescadors amb menestrals, mercaders amb senyors. Amb dos bots Tomeu arriba a la plaça de la Drassana i queda embadalit per dos niguls blancs que s’encalcen dins aquell rotlle blau del cel color de cel fort. Es penja de l’aire. Alena fondo i ensuma l’olor de saladina del port pressentit rere el convent de les Vermelletes. Després fa passes entre les estores de xarxes dels pescadors que les cusen amb una espècie de llançadora que balla entre les seves mans salades. Ho mira com hipnotitzat. Cada cop de llançadora sent com si un fil d’empalomar li cosís els batecs del cor i estigués a punt d’ofegar-se. Els crits eixordadors de les gavines rialleres el deixondeixen cop en sec i es posa a córrer cap el carrer del Vi. Abans d’arribar caminarà com de puntetes per un carrer de cases senyorials amb patis ombrejats i clastres molt treballades on hi sol haver una quèntia dins una àmfora gegantina o una washingtònia altíssima o l’enreixat d’una gelosia d’un verd vell al fons que deixa veure les clarors del jardí tancat. El nin no perd calada de cap detall de la calma d’aquelles pedres fetes bellesa. Uns companys l’empenyen a fer una carrera per arribar el primer. I ell els mira com si fossin d’un altre món, els deixa passar i arriba a la gran entrada del Teatins amb els ulls plens de suavitats agudes.