Estuc cansat i feliç. Dis dies amb gent meravellosa (Carme, Ricard, Jordi, Montse…), que han tingut cura del meu cos baldat (la cameta encara em fa mal) a aquesta capital de la Garrotxa entre muntanyes plenes d’alzines, pollancres,àlbers, castanyes d’índies, etc, per uns lloc que foren el meu vert paradis des amours infantines i recitant Bartomeu Rosselló-Pòrcel, m’han fet molt de bé.
Estic molt cansat, però amb la felicitat dins un bon nombre de neurones! (la cameta ara mateix em fa mal)