Plagueta de Bord

AVUI VESPRE, A LES 19.30, A CAN  TRINCHERIA D’OLOT FAIG UNA PERFORMANCE SOBRE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL.
ESTIC CONTENTÍSSIM PERQUÈ VAIG TOT AMARAT DELS VERSOS IMMORTALS DEL NOSTRE JOVE POETA REBEL I BEN VIU EN LA LLETRA.
Començ així:
ESTAVA VIU COM POCS, COM EL POETA POT I SAP ESTAR-HI. Esvalotades ombres fan les flames a la paret de la sala d’aquella casa del carrer de Sant Llorenç de la barriada del Puig de Sant Pere de Palma. El nin, totsol, davant la foganya. El nin, enlluernat, davant la foganya. El nin, tocat, davant la foganya. El nin beu aquells colors, alena la calor voluptuosa, es deixa engronsar per la lluminositat ataronjada que sura dins aquell aire tan net que li duu aquella sensació novella de festa, de camins plens de sorpreses que desperten per dedins un gaudi silenciós i fondo. Un gaudi que ni els de la intel·ligència més tard, ni tan sols els del sexe després, podran igualar o recordar. La sensorialitat d’aquella criatura, tot el seu cossarrí, es converteix en una eina oberta per a rebre aquella melodia que li duen totes les coses incandescents. Se sent en la possessió d’un do que l’acorda amb la vida i aquesta bull dins ell, el desborda, el transporta, el transforma, el muda, l’amara de mots…