De Pula a Telloc hi ha més de cinquanta quilòmetres en què el paisatge no s’ha aturat de rodar i rodar llums, verds, pobles, cels. La serra de Tramuntana blava contra el cel de color de cel lluent: Rodoreda pura. Una conversa literària, futil, amistosa, somniadora, plena de bon obrar i mal pensar. Quina delícia! I el dia rodó com una patata bonyarruda d’aquelles
que són bones acompanyants!
Aquests dies tenc una feinada!!!!