16 d'abril de 2013
Sense categoria
1 comentari

el fervor

Nathanael, je t’aprendrai la ferveur!
André Gide

Pens en l’André Gide de Les nourritures terrestres quan diu: Nathanael, je t’aprendrai la ferveur! Record aquesta obra que vaig descobrir en la meva joventut i que he rellegit al llarg de la meva vida com un text apassionat, sensual i molt líric. M’agradava la seva forma caleidoscòpica on hi havia de tot: fragments de diari íntim, diàlegs ficcionals, balades, celebracions panteistes de la natura, la vida i el desig. Convida al lector a educar la seva sensibilitat, cultivar l’instant, cercar l’amor sense els lligams de la moral o la religió. Caminar descalç, assaborir les fruites, besar a la boca. Exercicis de la sensorialitat. Tot això contat amb un estil llibertari, salvatge i intensament poètic. Un text que et diu que cal trobar el camí propi. És un llibre que no he oblidat mai i que forma una de les fites de la meva educació literària. Avui, quan m’he despertat, amb un sol que cremava el cul a les llebres, m’ha pegat un atac d’escriguera:

Com saber que el matí, quan t’aixeques dels somnis i dels somnabulismes, el fervor es renovellarà i galvanitzarà la meva jornada?
Escriure els records amb una gran precisió plena de detalls és una forma de resensibilitzar les qualitats sensorials.
Ahir vaig veure un albó florit. Sempre m’han entusiasmat les porrasses: les fulles que surten de la terra són cintes verdes que descriuen una semicircumferència exacta, una volta verda. I hi neix el mecmeremec al centre: una festa que arriba al màxim esplendor quan aquella tija llarga i dura floreix al capcurucull amb unes flors blanques i petitones que semblen pintades pel mateix Caravaggio.
Delícies d’aquesta claror nova que s’afica per les velles encletxes plenes de la pols del temps.

Delícies d’aquests perfums de creixença que m’arriben de oer tots els cantons. Delícies d’aquests cels tan estirats que em permeten veure paisartges desconeguts de la meva quotidianitat. Delícies de poder llegir paraules alades, poemes magnífics, dins la calidesa de l’aire transparent.
  1. “Com saber que el matí, quan t’aixeques dels somnis i dels somnabulismes, el fervor es renovellarà i galvanitzarà la meva jornada?”(biel…)


    Què empeny la nau perquè avanci ràpidament i faci possible que els navegants estiguin plens de goig i serenitat?  Potser que bufi el vent…?
     
    Que com saber si el vent bufarà a favor de la nau, perquè els navegants no es trobin sense l’obertura confiada i poder així desbloquejar-se i navegar sense ànsies ni pors ni angoixes?

    NO ANTEPOSANT RES A LA FE DELS NAVEGANTS, NI QUE SIGUI LA FE D’UN SOL NAVEGANT!  

    No matem, doncs, el navegant que té FE.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!  

           

       

       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!