8 d'abril de 2013
Sense categoria
1 comentari

poema d’amor

El dia, la calor, les flors, la convalescència i una pujada de la saba per la meva còrpora em fan copiar un vell poema d’amor que vaig escriure fa estona però que crec que conserva perfums abscòndits.

ELS DIES DE CADA DIA DE L’AMOR

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Aquest costum d’espai fet de distàncies

Et besaré amb els mots més escatats

Amb l’erosió vivent que et dóna vies

Cantaré les trobades fora d’hores

En què oblidam les formes que pertoquen

I repetim el bellnouer i desam el ferest

Amb els cossos tan tocats encara

Tan ardents entre el fum blavís

D’una vida sencera nit a nit fent-se

Cantaré el dies de cada dia de l’amor

Els mapes i els replecs d’un terrer carnal

Tapat de pols de les hores ignorades

Extensió esbucada que bastim seguit seguit



Cantaré els dies de cada dia de l’amor

La calidesa de mans i caires i arestes còmplices

Que es mostren abismes confegits i partions

Del territori inacabable del desfer referint

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Els sabers que no es diuen i són record continu

L’odissea de passes plegades en totes direccions

Aquesta claredat simple dels mestres clàssics

Quan escriuen Això és el meu cos

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Lletres musiqueres d’uns amants antics


Cantaré el nostre lloc on no hi ha res

Ni és enlloc

Ni té fi

Cantaré aquesta vànova voleiadissa de veus

Com un mar de jugueres

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

La calidesa de mans i caires i arestes còmplices

Que es mostren abismes confegits i partions

Del territori inacabable del desfer referint

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Els sabers que no es diuen i són record continu

L’odissea de passes plegades en totes direccions

Aquesta claredat simple dels mestres clàssics

Quan escriuen Això és el meu cos

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Lletres musiqueres d’uns amants antics


Cantaré el nostre lloc on no hi ha res

Ni és enlloc

Ni té fi

Cantaré aquesta vànova voleiadissa de veus

Com un mar de jugueres

 

 

 

 

  1. “Els mapes i els replecs d’un terrer carnal”

      Per beure del torrent del seu goig?  Sense apartar, ni dedenyar, ni reprovar tot allò que ens ve al pensament? Amb el deler del’Esperit?

    NO SÓN ELS GEMECS UN DESIG QUE NO VEIEM?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!