7 d'abril de 2013
Sense categoria
0 comentaris

sentir

Quan arrib a la biblioteca m’envesteix una bafarada de perfum de les fressèlies carabasses i blanques que he posat dins un gerro decó damunt al meva taula d’escriptura. Aquesta invasió d’una de les olors que em duu records llunyans i de persones estimades és com un descobriment.
Em sent resensibilitzat.
Cop en sec veig més fucsioses les flors de l’arbre de l’amor que un ventijol fred fa tremolar. Descobresc la transparència verdosa de les fulles del caquier just estrenades. Les espasetes liles del parterres se’m claven al moll de l’os. Les llances verdes dels lliris germànics que no han florit encara dins la glorieta emmarcada per la fastuosa cua d’un paó, que va més calent que una mona, fan que senti amb una intensitat desconeguda totes aquestes coses que m’envolten i que de vegades no veig, que doni gràcies, que em refaci.

Alegria del capvespre carregat de remors de puputs, teuladers i els xiscles fremidors dels paons amb l’acompanyament de dos gats que boixen sempre seguit davall les fulles d’un cactus gegantí.
La pell plena de pols de diamants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!