En una època en què vivim dins l’apoteosi dels fads i dels titamolls, dels lloccomuners i dels panxacontents, la feina de l’escriptor es resumeix en una acció sens fi: resensibilitzar la llengua, tensar-la, vivificar-la, fer-la enravenar. Per això cal enfonsar-se en el sistema nerviós, en l’emoció, i restar-hi fins que arribes al final. La feina consisteix en imprimir al llenguatge parlat una certa deformació de tal manera que un cop escrit el lector senti que l’escriptor li parla a l’orella.
Repetesc: resensibilitzar la llengua, fer-la que bategui més que resssoni: una feina inacabable.
Bé, no ho puc negar, ara ja tinc l’orella encesa i les llàgrimes em cauen aball. Ocupeu-vos-en!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!