Plagueta de Bord

Per què em ve al cap aquella verema d’unes vinyes que ja han desaparegut? La calor de l’estiu humida i asfixiant, aquell perfum mescla de suor i de suc de raïm als nostres cossos, l’hora de la sesta amb les xigales que no s’aturaven de belar i aquella boal on damunt el paller un noi de grans ulls negres i cos atlètic es llançà i s’allargà sobre mi amb tota la seva estatura. Record això. I també una olor de cautxú. O era l’esperma que feia aquesta olor?
Vols que et conti coses així? Fragments esfilagarsats de la meva vida abans de tu? D’aquell fet vaig agafar un sentiment de seguretat i de prohibició que de vegades basten per crear la il·lusió de l’amor.

L’estiu amb les passejades llargues, els somniegs solitaris, les reminiscències de paisatges en què el passat s’enfonsa a mesura que se’l reconstrueix.
Em sent com si transgredís una prohibició quan vull remuntar el curs del temps, enfonsaer-me en la infantesa, reviure en el paper un amor, els seus plaers, les esperes, les decepcions, les frustracions…