Plagueta de Bord

Aquestes notes són una part dels meus fantasmes eròtics. I els escric per a tu. Només per a tu. Ja ho he dit i ho torn repetir. Si això caigués en altres mans, ens mans estúpides o hipòcrites per exemple, es pensarien que som un monstre. I tu saps que no. No he forçat mai he ningú. No he corromput mai a ningú. I d’això tu en pots donar testimoni.
Si no vull caure en el sentimentalisme més cursi em cal tornar dir que el meu desig és desig dels cos dels bergants. I que quan els vull liures i del tot estrangers a mi i els vull creure inadequats perquè boixem, no faig sinó donar-me raons per a no transgredir els límits de la meva seguretat i avançar cap a on comença la por.

No sé si amb les meves paraules compens el temps perdut i aprenc a vèncer l’angúnia.
Faig el pas constantment de la realitat al desig pels cossos dels al·lotells i fuig del caràcter obsedit que sentia i passava aquests temps darrers.
Els cossos dels adolescents, delícies essencialment inabastables.
No m’entens?