2 de febrer de 2013
Sense categoria
1 comentari
VENT DE FOLLIES
Els papers de Bárcenes mostren l’estat de misèria on vivim. Els papers d’Urdangarín cinc cèntim de misèria més. Esl papers de José Ramón Bauzá un femer. A Artà un home ha assassinat a ganivetades a una dona: la primera a Mallorca de l’any 2013. Quin dolor! Quina misèria també!
Avui dematí he mirat la terra de call vermell llaurada de fresc i he pensat amb les llavors i la fertilitat.
Només passejar i contemplar el paisatge em dóna serenitat. Com si el món s’hagués evaporat i la natura fos un bàlsam.
Llegesc una vella novel·la d’un escriptor mallorquí oblidat: Esa carne mortal, Premi Ciutat de Palma de 1956, de Jaume Vidal Alcover. És tendrament dolenta. La va regalar mon pare a mumare. Pinta una Mallorca de la qual en vaig conèixer els vestigis. I no puc aplicar ni la nostàlgia per salvar-la.
Fa un ventaguer insuportable, sembla que arrabassarà els arbres i les arrels de Telloc i sortirem volant.
Em fa un poc de migranya el vent. El vent i els esdeveniments. Quin febrer ens espera!
Avui dematí he mirat la terra de call vermell llaurada de fresc i he pensat amb les llavors i la fertilitat.
Només passejar i contemplar el paisatge em dóna serenitat. Com si el món s’hagués evaporat i la natura fos un bàlsam.
Llegesc una vella novel·la d’un escriptor mallorquí oblidat: Esa carne mortal, Premi Ciutat de Palma de 1956, de Jaume Vidal Alcover. És tendrament dolenta. La va regalar mon pare a mumare. Pinta una Mallorca de la qual en vaig conèixer els vestigis. I no puc aplicar ni la nostàlgia per salvar-la.
Fa un ventaguer insuportable, sembla que arrabassarà els arbres i les arrels de Telloc i sortirem volant.
Em fa un poc de migranya el vent. El vent i els esdeveniments. Quin febrer ens espera!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El febrer que ens espera és miserable, però més esperançador que el de l’any passat, penso. Si més no, als Països Catalans. No trobes?