23 de gener de 2013
Sense categoria
0 comentaris

llegir és un antídot contra la depressió

AMB MÚSICA. Cada Lector té els seus rituals, les seves manies, les formes diverses de muntar-se l’escenari d’aquesta fervorosa acció que estic convençut que és revigoritzant, euforitzant, un bon antídot contra la depressió i excel·lent productora de molts de plaers. Aquest cronista es considera un tot terreny de la lectura, la qual cosa vol dir que puc llegir en les condicions més difícils de llum, situació, lloc i estat. Però si he de triar el lloc i l’ambient, on ara trob les millors hores de lectura és al meu gabinet, a la butaca d’orelles i amb una música suau de fons. I darrerament m’acompanyen dues dones, dues cantants franceses de diferents èpoques però que tenen algunes coses en comú: una veu xiuxiuejant, una certa confidencialitat, una poètica forta en què la lleugeresa, la insolència, la ironia, la gravetat i fins i tot el crit es conjuguen en una atmosfera de fascinació. 

Em referesc a Barbara i a Françoise Hardy. Ara que fa quinze anys que Barbara va partir de vacances acaba de sortir una integral de la seva obra: Une femme qui chante (Universal Music) que demostra que el seu repertori ha superat la prova del temps, les modes i els estils i ens arriba amb la força d’una clàssica. L’Hardy a la seva seixantena no s’atura de treure discos. Ara acaba de treure L’amour fou (Emi Music) amb deu cançons ben seves amb una lírica fascinant on ens canta aquests mals del cor que tant ens agraden als seus fans. I no m’atur d’escoltar Clair Obscur (Virgin Music), de l’any 2000, en què canta, amb un duet amb els seu exhome Jacques Dutronc, un dels acomiadaments millors que he sentit mai: “Puisque vous partez en voyage”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!