30 de desembre de 2012
Sense categoria
1 comentari

Oriol Junqueras m’ha agradat vist, sentit i tocat a distància curta

Té la força d’un home normal i corrent, un català normal i corrent: és un poc ós i això li dona glamour.
I sap expressar el pensament en paraules alades: paraules que toquen a terra, que són bones d’entendre, que diuen el nom de les coses, que estan amarades d’amor a l’altre, de desig de justícia, de la força de la dignitat, de la veritat d’un ser català ara i aquí sense sentimentalismes ni grans mots. Amb paraules planeres convenç a les totes.
I nosaltres, les quatre-centes persones que partícipàvem a aquest dinar d’Esquerra Republicana a Inca, crec que ja estàvem ben convençuts.
Un plaer. La gent, el dinar, el Joan Lladó, l’Oriol Junqueras, el dia.
 I la lluita per a la independència serà llarga, llarga i difícil. Quan ho diu, tan ben dit, l’Oriol no enganya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!