Plagueta de Bord

el que fan els nostres bio?legs i metges amb la gene?tica i les malalties, els nostres acade?mics de cie?ncies socials i humanes amb la complexa trama de les societats habitades pels humans i els nostres tecno?legs tractant de crear instruments i objectes que ens facin la vida cada vegada millor. Com ho fan? Doncs ho fan usant el me?tode cienti?fic, que, dient-ho ara molt de pressa i d’acord amb Karl Popper, consisteix a formular conjectures com me?s agosarades millor i a gene- rar estrictes procediments per posar a prova, i refutar si cal, aquestes conjectu- res. Consisteix a crear teories que ens ajudin a comprendre el mo?n, a explicar els esdeveniments i a poder predir-los. Consisteix tambe? a generar narracions que ens permetin copsar les individualitats en allo? que tenen de particular.

Pero? el continent de la cultura te? altres regions. Cal que els humans tinguem conscie?ncia de la nostra fragilitat, de la fragilitat de l’experie?ncia humana. Pulvis eris et pulvis reverteris, ens deien, almenys quan jo era petit, el dimecres de cendra. I aixo? ens ho ha de recordar algu?. Aixo? ens ho recorden la literatura i l’art.

Deixeu-m’ho explicar amb alguns exemples de la literatura abans de tornar a Barcelo?. Des dels cla?ssics e?s la fragilitat el que ens fa infelic?os o ens do?na la joia. Quan E?dip es troba amb un fatxenda que li barra el pas i es barallen i el mata, no hauria fet res de tot aixo? si hague?s sabut, e?s clar, que es tractava del seu pare. I si, me?s de dos mil anys despre?s, la Maga de Rayuela hague?s pogut evi- tar la mort del seu bebe? Rocamadour, e?s segur que no hauria estat tan desgra- ciada. La trage?dia de So?focles i la novel·la de Corta?zar so?n sobre la fragilitat humana que duu dos dels seus protagonistes a la desgra?cia. De vegades, la vida permet intervenir i permet foragitar la desgra?cia. Un altre exemple literari: a La copa daurada de Henry James Maggie, la filla d’Adam pot conve?ncer ha?bilment el seu pare perque? torni cap als Estats Units des d’Anglaterra, i aixo? li permet ser felic? al preu d’ignorar que la seva dona actual havia estat amant del marit de la seva filla. Maggie procura la felicitat de tots una mica sacrificant la seva, de felicitat.

Be?, ja n’hi ha prou de literatura. A mi l’obra de Barcelo? em recorda la fragi- litat de l’experie?ncia humana. E?s igual si so?n els toma?quets i les figues, o les nenes desvalgudes de Mali, o un torero que nome?s e?s un punt al mig de l’ocre de la plac?a. O un gos perdut, o un elefant cap per avall. O els monstres marins de la capella de Sant Pere de la catedral de Palma, a Mallorca, o les estalactites de la Sala dels Drets Humans de Ginebra. Recordo com si fos ara aquesta impres- sio? en una exposicio? al Museu d’Art Contemporani de Barcelona a finals dels noranta, la mateixa de La solitude organisative dels CaixaFo?rum de Madrid i Barcelona. Visitar les exposicions i l’obra de Barcelo? sempre et corpre?n, sempre et sembla com viatjar en un lloc i un temps on voldries quedar-t’hi.

Almenys per aixo? ens calen els artistes. Per aixo? ens cal Barcelo?. La nostra cultura estaria coixa si no fo?ssim capac?os de comprendre la fragilitat de la tex-