Plagueta de Bord

Dins aquest horabaixa rúfol i fred de tardor el record amb estimació. No era un home molt expressiu però sempre amable. No era un home molt parlador però sempre simpàtic. No era un home molt alegre però sempre amb aquesta boirina de tristesa davant els ulls.
Vaig ser molt amic d’una filla seva, intel·ligent i bella, que morí molt jove.
Som amic de la seva dona, Núria Picas, tota afecte i generositat.
El seu llibre Mites em va ferir, tallar, frapar, enlluernar.
Llegiu aquesta entrevista i el sentireu pensar amb paraules.
Sempre l’he imaginat com l’Altíssim, paper que va interpretar en l’estrena històrica de l’obra d’Espriu, Primera història d’Esther.
Llegir-lo és estimar-lo.