CONTRA EL CONSELLER DE CULTURA DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

ENRABIAT. No em cap dins el caparrí que la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears amb cara i ulls —i cervell— pugui fer un avantprojecte de la Llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professor dels centres educatius de les Illes Balears, amb uns articles que fan cridera, que fan gisquera i que fan feredat.

L’article 61 és un rien ne va plus del surrealisme, per dir-ho amb paraules fines, i parla del compliment per part del professorat de l’ordenament jurídic vigent amb mots divins: “El personal docent haurà d’actuar d’acord amb els principis d’objectivitat, integritat, neutralitat, imparcialitat, etc. etc.” Indignació i ira! Llibertat de càtedra! Aquest cronista, que va ser professor d’institut els anys 1971,72 i 73, en ple franquisme, va fer valer la llibertat de pensament en totes les seves actuacions. I en una societat tan reprimida mentalment, políticament i sexualment com aquella —una societat franquista pura i dura—, vaig explicar la sexualitat dels mamífers, i entre ells la de l’ Homo sapiens (era professor de Ciències Naturals) fins i tot a llocs tan integristes en aquell temps com el Seminari (que era una filial de l’Institut Ramon Llull). Crec que els tècnics i experts de la Conselleria s’ho haurien de fer mirar i, especialment, l’Honorable Conseller, senyor Rafael Bosch. Fa vergonya i és patètic!

I el que també fa vergonya i fa ràbia són les declaracions del ministre de l’Exèrcit, Pedro Morenés, quan afirma: “L’exèrcit espanyol és conscient de la gravetat i la transcendència del desafiament independentista (…) L’apoliticisme de les forces armades garanteix la estabilitat interna i la unitat de criteri al servei d’Espanya, de la democràcia i de l’estat de dret. (…) La unitat d’Espanya no està en perill. Espanya és una nació forjada a través de molts anys d’història, de dolor, d’èxits, de diferències històriques, però és una gran nació.” I afegeix que els vols rasants d’avions militars F-18, pels quals s’han queixat diversos batles de Catalunya, continuaran, i diu ben clar i espanyol: “No se suspendran els vols. Per començar perquè l’espai aeri és nacional i el que fem a Catalunya, igual que a la resta d’Espanya, és el que hem  fet des de fa més de vint anys, des que tenim F-18.” El ministre de l’Exèrcit intenta sembrar la por entre el personal que ha d’anar a votar a Catalunya en les pròximes eleccions. Ha començat la campanya del no perquè saben que no podran impedir la votació del referèndum. I perquè hi hagi molts de nos a la independència faran servir tots els arguments. I saben també que al final de tot l’únic argument vàlid per al món serà el resultat del referèndum. Per això no s’aturen de crear por, confusió i d’altres desraons. Els vols rasants dels F-18 són també verbals! Cal rebutjar els discursos autoritaris, casernaris i neofranquistes que ataquen arreu arreu! Cal anar molts vius i no deixar-se engalipar per aquells que creen dictadura amb el nom de la democràcia i l’estat de dret a la boca!

                                   &&&

LLEGIR, LLEGIR, LLEGIR. Davant tanta de misèria política local i estatal un únic antídot: llegir. Recoman a l’aviada quatre llibre assegurats que més endavant comentaré. De l’autor nord-americà Tracy Letts una obra de teatre, premi Pulitzer 2008, que fou un èxit a Catalunya i que per desgràcia no va poder arribar fins aquí: Agost (La butxaca): una delícia entre el melodrama, el colobrot i la tragèdia. Louise Labé no sabem si va existir, però hi ha un Sonets (Quaderns Crema) que diuen que va fer ella i que es publicaren a Lió el 1555; aquesta magnífica edició bilingüe traduïda estupendament per Begoña Capllonch, que també fa un pròleg informatiu, és aconsellable a tots els sensibles. Allò que brilla com el mar (Quaderns crema) és una novel·la sensual, brillant i seductora d’una escriptora japonesa, Hiromi Kawakami, que ja em va entusiasmar amb la seva primera obra: El cel és blau, la terra blanca (Quaderns Crema). La subtilitat del llenguatge, la força de l’amistat i la recerca de la identitat sexual són tres eixos per on es mou aquesta nova obra engrescadora i molt ben traduïda per Marina Bornas Montaña. Gustosa lectura!

[Quan havia escrit això s’acaba de descobrir que el conseller Bosch i el conseller Company, el de Medi Ambient, ail las!, anaren al Parc de Cabrera “per fer uns vídeos educatius” i es dedicaren a nedar per davall aigua, fer paelles, menjar llagosta i beure xampany francès. Els treballadors del Parc natural de Cabrera feren austeres hores extraordinàries cobrades per mor d’ells! I que no és guapo això?]

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *