Plagueta de Bord

TEIXIES GAVINES MORTES

Ningu? no hauria cregut l’espectacle dels dits teus, no, aquella hora adolorida, quan, ingenu i fere?stec, cobricelaves amb fils lluents de saliva el nostre llit. Un somri?s tan inexpressiu com bell feia d’horitzo?.
I jo m’embadalia, esferei?t, en contemplar els esbarts d’ombres d’ocells damunt el temporal dels teus mu?sculs estimant-me.

6 de febrer de 1974